La vigilància rural a Torredembarra posa en relleu el municipi que no surt a les guies

La intervenció de 400 quilos de garrofes per part de la Policia Local evidencia que el secà de garrofers i oliveres continua actiu i necessita atenció municipal específica, més enllà de la imatge costanera que projecta el municipi

La Policia Local de Torredembarra va interceptar fa uns dies 400 quilos de garrofes de procedència dubtosa durant un control a la zona de la urbanització de la Marítima Nord. Els agents van identificar dues persones que no van poder acreditar la propietat del producte.

El cos policial havia reforçat la vigilància en zones rurals i agrícoles del municipi per prevenir furts de productes agrícoles i altres conductes delictives o incíviques, segons va informar La Ciutat.

El secà que funciona i reclama recursos

La intervenció posa de manifest una realitat que sovint queda fora del debat local: Torredembarra té un perfil agrari actiu que requereix atenció municipal al mateix nivell que el litoral. Mentre la imatge del municipi es projecta cap a fora com a destinació costanera, el secà de garrofers i oliveres continua funcionant i genera necessitats de vigilància, ordenació i pressupost específiques.

No és un cas aïllat. El municipi ja va activar fa temps una Unitat de Vigilància Aèria amb dron per patrullar masies i terrenys agrícoles en prevenció de robos i incendis, una mesura que mostra la tensió entre la imatge costanera i el control del secà.

La pregunta és si les polítiques locals —ordenació territorial, recursos policials, pressupost— acompanyen el camp amb el mateix esforç que dediquen al litoral.

Altres municipis amb doble front

Xàbia, al País Valencià, explica a la web municipal que la seva patrulla rural vigila zones forestals i agràries, collites, camins rurals i neteja de parcel·les, mentre preveu també una patrulla marítima. Un bon mirall de municipi amb doble front litoral-interior.

Níjar, a Almeria, va reclamar coordinació específica per abordar robatoris al camp i problemes a la costa, i l’ajuntament va enumerar el reforç de patrulla rural i patrulla marítima com a resposta a aquest doble perfil territorial.

Mijas va desplegar un dispositiu de vigilància que abasta tant Mijas Poble i Las Lagunas com La Cala i la resta del municipi, incloent zones rurals i costaneres, exemple de municipi amb necessitats de seguretat molt diferents segons el territori.

La temporada de bany no ho és tot

El debat local a Torredembarra sol centrar-se en la temporada de bany, els serveis de platja, el passeig marítim i la gestió del turisme estival. És comprensible: el litoral genera activitat econòmica i visibilitat mediàtica. Però el secà també existeix, també produeix i també necessita que l’administració local hi sigui present.

La vigilància policial en zones rurals no és només una qüestió de prevenir furts de garrofes. És una manera de dir als propietaris agraris que el municipi no els oblida, que el camp forma part del projecte col·lectiu i que mereix inversió en camins, neteja de parcel·les, prevenció d’incendis i control de l’activitat incívica.

Ordenació i pressupost: el test de la coherència

La prova de si un municipi pren seriosament el seu perfil rural no està només en les patrulles policials. Està en l’ordenació urbanística: si es protegeixen els sòls agraris o si es permeten urbanitzacions que fragmenten el territori. Està en el pressupost: si hi ha partides per a camins rurals, per a la prevenció d’incendis forestals, per a la promoció dels productes locals.

Està també en la participació: si els propietaris agraris tenen veu en els plens, si les seves necessitats es recullen en els plans d’actuació municipal, si el discurs polític reconeix el camp com a part del municipi o només el menciona en clau paisatgística.

Torredembarra té dues cares. La que surt a les guies turístiques és la del litoral: platja, port esportiu, passeig, restaurants. La que no surt és la del secà: garrofers, oliveres, masies, camins de terra. Les dues són reals, les dues necessiten atenció i les dues mereixen que les polítiques locals les tinguin en compte amb el mateix compromís.