Una desena de doctorands en geologia visiten la falla del Camp i exploren com comunicar sobre risc sísmic a la població

ACN Mont-roig del Camp – Una desena de doctorands en geologia de diferents universitats internacionals han visitat la falla del Camp, una fractura a la part superficial de la Terra que pot produir terratrèmols. L’activitat s’inclou en el projecte Tread, on els participants han explorat eines per millorar la comunicació de risc sísmic entre la població. Alhora, observar una discontinuïtat en l’escorça terrestre permet als investigadors entendre el fenomen i descriure el perill associat. Segons Marc Ollé, investigador predoctoral de la Universitat de Barcelona, la falla del Camp té una taxa “bastant lenta” de 0,02 mil·límetres l’any, però remarca la importància d’anticipar-se als riscos en infraestructures vulnerables pròximes com la central nuclear de Vandellòs II.
Onze estudiants internacionals de diferents programes de doctorat en geologia han participat aquesta setmana en un taller inclòs en el projecte Tread, que ha posat el focus en la comunicació sobre riscos geològics i sísmics entre la població. La d’aquest divendres ha estat una jornada pràctica, en què els participants han pogut observar la falla del Camp a l’altura del terme de Mont-roig del Camp. És en aquest punt on han pogut constatar les diferents capes geològiques que evidencien els últims moviments de la terra. Segons els experts, la falla del Camp té una extensió més àmplia: s’estén des de la zona de Valls i arriba a la costa de l’Almadrava, prop d’on es troba la central nuclear de Vandellòs II. Una altra infraestructura vulnerable pròxima a la falla que els investigadors tenen en compte és el pantà de Riudecanyes. “La nostra feina en aquest cas com a geòlegs és important perquè ens encarreguem d’entendre un fenomen i descriure el perill que té associat”, ha apuntat a l’ACN Marc Ollé, investigador predoctoral de la Universitat de Barcelona.

En aquest sentit, Ollé insisteix en la importància de comptar amb informació geològica per avançar-se a situacions d’amenaça. “És una informació que transmetem a les administracions, que han d’evitar exposar-nos a aquest perill. Un cop hi ha infraestructures exposades o no es pot evitar construir-les en aquell lloc, els enginyers, arquitectes, tècnics són els que s’encarreguen de fer que estiguin preparades per aquest perill que nosaltres els hem dit que pot haver-hi”, ha indicat. Segons Ollé, el fet que els gestors de les infraestructures comptin amb aquest coneixement permet reduir el risc d’accidents.

Comunicar a la població

L’altre objectiu que s’ha marcat el projecte Tread durant el taller que se celebra a la demarcació de Tarragona fins aquest divendres és la millora de la comunicació dels riscos sísmics entre la població. Sota el títol ‘Comunicació de la ciència i cocreació del coneixement: millora de la resiliència social davant dels riscos naturals’, les jornades també han inclòs xerrades en centres educatius de primària i secundària de Móra d’Ebre i Tivissa (Ribera d’Ebre), a més de trobades amb personal de l’ajuntament de Tivissa.

Tot plegat, per donar a conèixer la situació sísmica que viu el país, on s’han registrat terratrèmols en zones com els Pirineus o la costa. Segons els estudis fets a la falla del Camp, en aquest indret hi ha estructures que podrien arribar a trencar i produir sismes amb magnituds de 6,5 o màxim 7 de l’escala Richter. “Són magnituds que si es tenen en compte, s’informa i educa a la població, no haurien de causar danys. El problema està quan tota aquesta tasca no la fem. La tenim pendent i en les pròximes dècades s’hauria de fer un esforç gran”, ha apuntat Maria Ortuño, professora agregada de la Universitat de Barcelona i membre del grup RiskNat.

Un projecte internacional

El projecte Tread ha permès “entrenar” una nova generació d’experts en sismes, amb projectes i tallers que s’han fet en diferents països europeus, tal com ha afirmat el seu coordinador, el professor a la universitat italiana de Chieti Bruno Pace. Propostes com la que s’ha viscut aquesta setmana al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre tenen una importància en el seu desenvolupament com a investigadors. “És molt important per als doctorands que vegin de prop la zona que estem estudiant a l’oficina. Hem de veure on hem de recollir les dades i on s’han recollit en el passat. Per exemple, ja vam estudiar aquest fons -de la falla del Camp- 25 anys abans i també n’hem de recollir més en espais similars a aquest”, ha explicat Pace.

El projecte arribarà a la seva fi l’any vinent, després de tres anys d’activitat amb onze estudiants universitaris procedents d’Alemanya, Holanda, Itàlia i Espanya, principalment.