Vist per a sentència el judici contra cinc homes per un tiroteig entre dos clans rivals a Reus el 2024

ACN Tarragona – El judici contra cinc homes de dos grups rivals que s’haurien intercanviat trets a Reus el gener del 2024 ha quedat vist per a sentència. Les sessions celebrades a l’Audiència de Tarragona han finalitzat aquest divendres amb els informes finals. La fiscalia ha mantingut la petició de penes d’entre 20 i 32 anys de presó pels delictes d’homicidi en grau de temptativa, tinença d’armes il·lícites de foc amb tinença d’armes prohibides, així com dipòsit d’armes. Les diverses defenses, per la seva banda, han sol·licitat l’absolució de tots els acusats, principalment perquè consideren que la participació dels homes en els fets no ha quedat demostrada durant el judici. Amb tot, seguiran en presó provisional fins que es dicti sentència.
El fiscal ha iniciat el seu relat mirant de demostrar que les dues persones que haurien assaltat a trets l’edifici on vivien els germans d’ètnia gitana estan clarament identificats. Ha citat les declaracions de la mare i la germana petita dels germans, que ha dit que són “testimonis sòlids i creïbles” perquè les descripcions de la posició i vestimenta dels dos homes coincideix amb la que van fer altres testimonis que no tenen relació amb els fets. El fet que des del balcó on es rebien els trets es cridés pel sobrenom els assaltants, pel fiscal és indicatiu que es coneixien prèviament: “hi havia d’haver un conflicte molt greu per anar a les 9.30 del matí amb metralletes i armes a disparar contra una façana”, ha exposat.

El ministeri fiscal ha mantingut la seva petició per als tres germans de vuit anys de presó per un delicte d’homicidi en grau de temptativa -per a cadascun dels dos assaltants- i quatre anys de presó pel delicte de tinença il·lícita d’armes de foc reglamentades amb un delicte de tinença d’armes prohibides/modificades amb un de dipòsit d’armes de foc reglamentades. En global, 20 anys de presó. En paral·lel, pels altres dos acusats, els sol·licita vuit anys de presó per tres delictes d’homicidi en grau de temptativa. Així mateix, sol·licita vuit anys de presó pel delicte de dipòsit d’armes de guerra.

No identificats

Per la seva banda, totes les defenses han seguit una estratègia similar: demostrar que no està acreditat que els acusats fossin al lloc dels fets o que participessin en el tiroteig. Primer han intervingut els advocats dels presumptes assaltants. El primer d’ells ha qüestionat la credibilitat dels testimonis de la mare i la germana de la família que vivia a l’edifici de Mas Pellicer on es va produir el tiroteig. “La mare va rectificar en una identificació d’una altra persona que va estar uns dies a presó. També es pot haver equivocat ara” amb l’acusat, ha sostingut. “Cap altre testimoni l’ha pogut identificar -al seu client- al lloc dels fets”, ha remarcat. A més, ha deixat constància que a l’acusat no li deien ‘El Mudo’, com s’ha dit al judici, sinó ‘El Moha’ i que ningú ha citat cap dels dos noms durant les sessions.

El lletrat del segon presumpte assaltant ha anat més enllà i ha exposat que a l’hora dels fets “està acreditat” que agents dels Mossos d’Esquadra li feien un seguiment policial a Botarell, “a 23 minuts del lloc”. Per això ha preguntat: “per què els mossos no van creuar dades i la policia no va informar que li estaven fent un altre seguiment? Per què no se’ls va geolocalitzar o ubicar pels telèfons mòbils?”.

Pel que fa a les dues defenses dels tres germans, el principal punt de l’argumentari ha estat intentar convèncer el tribunal que declari nul·la l’entrada i registre que van fer els Mossos d’Esquadra al domicili on es van trobar diferents armes de foc que haurien participat en el tiroteig. El lletrat ha considerat que no hi havia justificació per dur a terme el registre i ha assegurat que tampoc hi havia un mandat judicial per dur-lo a terme. “Si això és nul, la causa és nul·la”, ha expressat.

Així mateix, ha negat la participació dels seus clients en el tiroteig i ha subratllat que “cap d’ells està ben identificat pels testimonis”. Finalment, ha manifestat que en els trets que es van fer des de l’edifici cap al carrer “no hi havia intenció de matar” perquè “no van anar a la zona on hi havia els tiradors” perquè “és impossible”, ha dit tot mostrant un croquis de l’àrea elaborat pels Mossos d’Esquadra. Així mateix, ha argumentat que es respongués amb foc des de l’edifici com a legítima defensa i per demostrar que “si intentaven entrar a casa seva, es defensarien”.

El segon lletrat, en representació d’un dels tres germans, s’ha centrat en el fet que aquest acusat no ha estat identificat per cap testimoni i que la prova de la parafina que va fer-li la policia per determinar si havia disparat, va resultar negativa. “No hi ha proves, potser podem dir que hi ha indicis”, ha sostingut.

Finalment, en el torn d’última paraula per als cinc acusats, els dos presumptes assaltants han rebutjat aquest dret. Per la seva banda, els tres germans, en una línia similar, han sol·licitat la llibertat per estar a prop de la seva família i han reiterat la seva innocència.

Tot i que els fets es van produir el 17 de gener del 2024, aquest dissabte farà dos anys -termini màxim que preveu la llei per tenir algú en presó preventiva-, la jutgessa ha acceptat la petició de la fiscalia d’allargar l’empresonament preventiu fins que dicti sentència, i ha rebutjat les peticions de llibertat de les defenses i dels acusats.