El gran canvi del sistema sanitari: desafiaments estructurals en la pròxima dècada

La salut davant el seu major punt d’inflexió: cinc reptes estructurals que redefiniran el sistema sanitari en la pròxima dècada

Amb motiu del Dia Mundial de la Salut, l’Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada (Icgea) ha elaborat una anàlisi sobre els principals reptes estructurals que afrontarà el sistema sanitari en la pròxima dècada. Aquesta anàlisi destaca un escenari marcat per l’envelliment de la població i la creixent pressió sobre la sostenibilitat del sistema.

Segons va informar l’Icgea, els canvis estructurals, com la transformació de la piràmide d’edat i la irrupció de noves tecnologies, obliguen a repensar el model sanitari. Jesús Sánchez Lambás, vicepresident executiu de l’institut, va expressar que “la salut s’ha convertit en un dels grans eixos de competitivitat dels països”.

L’estudi assenyala que ja no es tracta només de sistemes assistencials, sinó d’estructures crítiques que condicionen el desenvolupament econòmic i social. “Els sistemes sanitaris que no siguin capaços d’adaptar-se a aquest desafiament quedaran tensionats en termes de sostenibilitat i resposta”, va afegir Sánchez Lambás.

El primer repte identificat és la transformació del sistema sanitari, que s’ha d’adaptar a la innovació biomèdica i digital. La transició de malalties agudes a cròniques planteja la necessitat de models més integrats i centrats en el pacient. La incorporació de teràpies avançades també incrementa els costos i les exigències organitzatives.

INNOVACIÓ I ACCÉS

L’accés equitatiu a la innovació sanitària continua sent un desafiament. Les associacions de pacients han ressaltat la necessitat de garantir drets com l’accés a una segona opinió mèdica. La sostenibilitat del sistema sanitari dependrà de la seva capacitat per integrar innovació i garantir l’accés equitatiu.

La digitalització i l’ús d’intel·ligència artificial estan transformant la pràctica clínica. Projectes com Scribe, de Quirónsalud, estan millorant l’eficiència del sistema i recuperant una relació més directa entre metge i pacient. Al mateix temps, l’autonomia estratègica en el subministrament de medicaments s’ha convertit en una prioritat.

La seguretat en el subministrament de fàrmacs és crucial en un context global incert. Iniciatives com les promogudes per Cofares busquen garantir la disponibilitat de medicaments essencials. La capacitat industrial també juga un paper clau en la resiliència del sistema, amb empreses que reforcen l’autonomia estratègica.

El segon repte és la transformació demogràfica, on l’envelliment de la població incrementa la demanda d’atenció sanitària. Els majors de 65 anys, especialment els de més de 80, estan augmentant significativament la pressió sobre els recursos assistencials. La clau ja no és només augmentar l’esperança de vida, sinó garantir anys funcionals i saludables”.

ENVELLIMENT I CURES

Aquest fenomen exigeix un enfocament integral en el sistema de cures. Potenciar hàbits com l’exercici físic és essencial per millorar la qualitat de vida en edats avançades. Iniciatives com les de GOfit destaquen l’impacte positiu de l’activitat física adaptada en la prevenció de la fragilitat.

La creixent dependència requereix reforçar els models de cures de llarga durada. Espanya afronta una escassetat de talent en l’àmbit assistencial, cosa que obliga a una col·laboració entre el sector públic i privat. Entitats com DomusVi estan desenvolupant polítiques per atreure i fidelitzar talent en el sector.

L’impacte de l’envelliment és més pronunciat en zones rurals, on les farmàcies rurals són un pilar essencial del sistema. Aquestes farmàcies no només dispensen medicaments, sinó que també ofereixen atenció bàsica. Garantir la seva sostenibilitat és fonamental per assegurar l’equitat territorial.

El tercer repte és la transformació del càncer, que està passant de ser una malaltia aguda a una patologia crònica. Els avenços en diagnòstic i tractament han incrementat significativament la supervivència, però també han augmentat la complexitat de l’abordatge clínic. El càncer deixa de ser, en molts casos, un episodi agut.

CÀNCER I MALALTIES CRÒNIQUES

La innovació oncològica està generant avenços significatius, però també planteja desafiaments en l’accés a tractaments. La prevenció i la conscienciació continuen sent fonamentals, especialment en el cas del càncer de pell. Iniciatives com les de ISDIN reforcen la importància de la prevenció des d’edats primerenques.

Les malalties cròniques, com les cardiovasculars i metabòliques, són un altre gran repte. La seva elevada prevalença i relació amb factors de risc modificables exigeixen un canvi en el model assistencial. La gestió de les malalties cròniques és, probablement, el major repte estructural al qual s’enfronten els sistemes sanitaris.

Finalment, la salut mental s’ha consolidat com un desafiament emergent. L’augment de trastorns com l’ansietat i la depressió afecta la productivitat i la cohesió social, de manera que la salut mental ha deixat de ser un àmbit perifèric per convertir-se en un element central del sistema sanitari.

La salut ha deixat de ser un àmbit exclusivament assistencial per convertir-se en una qüestió d’Estat. La capacitat d’anticipar i transformar el sistema sanitari marcarà la diferència entre els models que evolucionin cap a estructures sostenibles i aquells que quedin tensionats per la inèrcia del passat.