Governança i escalabilitat es converteixen en els grans reptes empresarials davant els agents d’IA

La intel·ligència artificial està entrant en una nova fase dins de les empreses. Després d’uns primers anys marcats per eines generatives, xatbots i automatitzacions aïllades, les organitzacions comencen a incorporar agents capaços de planificar, executar tasques i interactuar amb sistemes corporatius amb un grau més elevat d’autonomia.

Aquest salt està traslladant el focus cap a dues qüestions decisives: com governar aquesta nova autonomia i com escalar-la de manera segura i eficient dins de l’organització. Segons l’informe ‘The Value of AI 2026’, elaborat per SAP i Oxford Economics a partir d’una enquesta a 2.600 directius de 13 països, la intel·ligència artificial ja dona suport al 30% de les tasques empresarials, davant del 25% registrat un any abans, i es preveu que arribi al 48% durant els pròxims dos anys. Les expectatives de retorn associades específicament a la IA agèntica també han passat del 10% al 17% en un any.

Tanmateix, a mesura que els agents adquireixen més capacitat d’actuació, el repte deixa de ser únicament tecnològic. “Quan la intel·ligència artificial deixa de limitar-se a respondre preguntes i comença a actuar, canvia la naturalesa del problema. Ja no estem simplement incorporant una eina tecnològica, estem incorporant una nova capacitat operativa dins de l’organització”, va explicar Albert Pijuan, CEO de NODUS.

En aquest context, les companyies han de decidir què pot fer cada agent, a quina informació pot accedir, sota quins criteris ha d’actuar i quan una decisió s’ha d’escalar a una persona. “Passar d’una IA que respon a una IA que actua exigeix passar també d’experimentar amb tecnologia a dissenyar una arquitectura per governar-la”, afegeix Pijuan.

GOVERNAR PER PODER ESCALAR

L’evolució de la IA empresarial està posant de manifest una bretxa entre adopció i capacitat real de control. Un estudi elaborat per Cloudera indica que el 98% de les organitzacions espanyoles ha retardat o cancel·lat projectes d’IA durant els últims dotze mesos per desafiaments relacionats amb la governança i el compliment normatiu. Per a Albert Pijuan, la governança no s’ha d’entendre com un fre a la innovació, sinó com una condició per escalar-la: “La governança no és el que limita la capacitat de la IA; és el que permet escalar-la”.

Mentre que una organització pot gestionar uns quants agents de manera relativament artesanal, quan aquests es compten per desenes o centenars es necessita una arquitectura comuna que determini identitats, permisos, responsabilitats, context, traçabilitat i mecanismes de supervisió. Aquest enfocament no només permet mantenir el control a mesura que creix l’automatització, sinó també reforçar la propietat i sobirania sobre les dades, preservar-ne la privacitat i garantir una traçabilitat completa sobre com s’utilitzen, quines decisions es prenen i quins sistemes intervenen en cada procés.

“Escalar IA no consisteix a multiplicar agents. Consisteix a construir una infraestructura capaç de convertir aquests agents en capacitat operativa real”, resumeix Albert Pijuan. És en aquest punt on NODUS situa el concepte de Digital Worker: “Un agent és, essencialment, una capacitat tecnològica. Un Digital Worker és aquesta capacitat convertida en una unitat operativa dins d’una organització”, va manifestar el CEO de NODUS. A diferència d’un xatbot o un copilot, un Digital Worker té una funció definida, opera amb context, interactua amb sistemes i persones i actua sota unes regles de governança determinades.

ORGANITZACIONS HÍBRIDES

L’expansió de la IA agèntica també està modificant l’organització del treball. Segons l’estudi “IA i treball a Espanya: impacte, integració i percepció” d’EY, el 46,2% de les companyies espanyoles està redissenyant el seu model operatiu per afavorir la col·laboració entre persones i IA, mentre que el 44,1% reestructura els seus fluxos per integrar l’automatització.

Pijuan considera que plantejar el debat únicament en termes de substitució de llocs de treball simplifica massa la transformació: “La pregunta rellevant no és només quins llocs de treball pot substituir la IA, sinó com reorganitzarem el treball quan una part de la capacitat operativa pugui ser assumida per sistemes digitals”.

NODUS proposa un model basat en organitzacions híbrides, on persones i Digital Workers treballen dins dels mateixos processos amb responsabilitats diferents. L’objectiu no és desplaçar el criteri humà, sinó posar la tecnologia al servei de les persones. “El veritable salt de productivitat no arribarà simplement substituint persones per tecnologia, sinó aprenent a dissenyar organitzacions on la intel·ligència humana i la digital es complementin de manera estructurada”, conclou.

En aquest nou escenari, l’avantatge competitiu no estarà únicament a accedir a millors models d’IA, sinó a disposar d’una arquitectura capaç d’integrar-los, governar-los i escalar-los mantenint el control sobre les dades, els processos i el coneixement propi de l’organització. Com sintetitza Pijuan, “els models d’IA seran intercanviables; l’arquitectura, el context i el coneixement operatiu d’una organització no ho són”.